Les sessions de tree testing segueixen el guió establert en la fase de preparació encara que, com que hi participen diferents usuaris, cada sessió serà diferent.
Tot i així, cal tenir en compte les pautes fonamentals següents:
Trencar el gel amb l’usuari
Per a actuar normalment, un usuari s’ha de sentir en un entorn de confiança. Cal que l’avaluador li deixi ben clar que no se l’està posant a prova a ell, sinó que la seva participació és fonamental per a millorar el producte o servei en qüestió.
Plantejar les tasques una a una
L’avaluador ha de plantejar les tasques una a una, deixant temps perquè l’usuari intenti resoldre-les. No es passa a la tasca següent fins que no finalitza la que s’estigui realitzant.
Una tasca es pot donar per finalitzada:
- quan l’usuari arriba a l’objectiu plantejat (èxit),
- quan arriba al que li sembla que és l’objectiu encara que en realitat no ho sigui (fals èxit), o
- quan declara que no sap com resoldre-la després d’haver-ho intentat (error).
No intervenir en les accions de l’usuari
L’avaluador no ha de donar pautes o explicar a l’usuari com resoldre una tasca, encara que no se’n surti. L’objectiu és observar com actua l’usuari per a poder millorar el disseny, no ensenyar-li a resoldre problemes d’un disseny deficient.
Observar l’usuari i demanar-li que verbalitzi els pensaments
Comprovar si l’usuari pot completar amb èxit una tasca és tan important com saber com ho fa i quin és el seu procés de pensament.
Observar la seva gestualitat i escoltar el que està pensant permet recollir qüestions emocionals i saber si l’usuari es troba còmode o confús, enfadat, cansat o irritat.
Fer preguntes
L’avaluador ha de preguntar qualsevol qüestió que no vegi clara o sobre la qual necessiti més informació. També ha d’evitar inferir o treure deduccions personals sobre les raons per les quals l’usuari actua d’una manera determinada. És millor preguntar per excés que per defecte.
Les preguntes han de ser neutres i no contenir suggeriments o crítiques per a evitar esbiaixar les respostes.