Què és?
Per a dissenyar un producte o servei, els dissenyadors han d’entendre com són els usuaris i quin és el context en què s’utilitzarà. Sense aquesta informació és probable que els productes siguin poc usables (difícils d’entendre i d’utilitzar), que no tinguin relació amb les necessitats reals o que continguin funcionalitats prescindibles.
L’observació contextual és un mètode de recerca qualitatiu en què s’entrevista i observa l’usuari en el seu context real, en comptes de fer-ho en un laboratori o en un context artificial.
L’observació contextual forma part del corrent de disseny contextual (contextual design) que, en un procés de disseny centrat en l’usuari (DCU), proporciona mètodes per a recollir dades sobre els usuaris en context, interpretar i consolidar aquestes dades d’una manera estructurada, utilitzar-les per a crear i prototipar productes i serveis, i avaluar-los iterativament amb els usuaris.
L’objectiu és obtenir informació que permeti dissenyar d’una manera efectiva. Aquesta informació es refereix a:
- les característiques dels usuaris,
- les tasques que realitzen, i
- els seus valors, objectius i dificultats.
L’observació contextual té com a finalitat, doncs, obtenir informació real per a evitar treballar sobre idees preconcebudes que ens farien dissenyar per allò que creiem que és, en comptes de per allò que és en realitat.
Materials
Bloc de notes, càmera o micròfon per a enregistrar.
Quan?
En la fase d’investigació, al principi del projecte, quan necessitem conèixer quines tasques fan els usuaris en el seu context real, quines són les seves necessitats i objectius, i amb quines barreres es troben.
També en la fase d’avaluació, per a observar l’ús del producte en el seu context real.
Com?
- Definició de l’abast.
- Identificació dels usuaris.
- Planificació de les sessions.
- Preparació del guió de les sessions.
- Observació de l’usuari.
- Anàlisi de resultats i recomanacions de disseny.
Avantatges
- Permet revelar un coneixement tàcit sobre el procés pel qual es porta a terme una tasca, és a dir, un coneixement que els mateixos usuaris no en són conscients (i que, per tant, no es pot obtenir amb una entrevista).
- Generalment permet obtenir informació molt fidedigna, perquè és el mateix participant el que defineix els seus objectius i les tasques que ha de realitzar per a assolir-los.
- S’obté una informació molt detallada sobre el procés que realitza l’usuari, les dificultats a les quals s’enfronta, l’equipament amb el qual treballa, l’espai en què es troba, el temps que triga a realitzar una tasca i si disposa d’ajuda per a completar la tasca.
- És una tècnica flexible que es pot portar a terme en contextos molt diferents.
Inconvenients
- L’observació dels usuaris pot requerir molt temps, de manera que cal tenir en compte les implicacions que això pot tenir en la temporalització del projecte.
- El fet que hi hagi un observador altera les condicions habituals del context. Cal considerar la possibilitat que l’usuari modifiqui –fins i tot de manera inconscient– el seu comportament.
Notes
- Cal ser rigorós en l’anàlisi de les dades recollides.
- Cal tenir en compte els biaixos produïts pels canvis possibles en el comportament de l’usuari quan se sent observat.
- Si es dissenya per a un públic nombrós, no es pot extrapolar completament el comportament de la mostra a tots els usuaris. Cal complementar l’observació amb informació addicional i cal avaluar el disseny resultant.
Guies
Aquest contingut s’amplia a través de la següent guia: “Guia Observació contextual”.
Referències
Affairs, Assistant Secretary for Public. (2013, 30 de Juny). «Contextual Interview». Usability.gov. <https://www.usability.gov/how-to-and-tools/methods/contextual-interview.html>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
«Contextual inquiry». UsabilityNet. <http://www.usabilitynet.org/tools/contextualinquiry.htm>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
«Contextual Interviews and How to Handle Them». The Interaction Design Foundation. <https://www.interaction-design.org/literature/article/contextual-interviews-and-how-to-handle-them>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
Gaffney, G. (2004, 10 de Desembre) «Contextual Enquiry – A Primer – SitePoint». <https://www.sitepoint.com/contextual-enquiry-primer/>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
Herring, D. The Four Principles of Contextual Inquiries. <https://www.linkedin.com/pulse/four-principles-user-interviews-david-herring?articleId=6054791541199826944>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
Holtzblatt, K.; Beyer, H. (1996). «Getting started with contextual techniques. In Conference Companion on Human Factors in Computing Systems (CHI ’96)». Association for Computing Machinery, New York, NY, USA, 320. DOI: <https://doi.org/10.1145/257089.257344>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
Kuniavsky, M.; Goodman, E.; Moed, A. (2012) Observing the user experience a practitioner’s guide to user research. Amsterdam: Morgan Kaufmann.
«Usability Body of Knowledge». <http://www.usabilitybok.org/contextual-inquiry>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].