Abans de començar

L’aproximació als mapes conceptuals com a mètode va ser desenvolupat per Joseph Novak, que buscava una nova eina per descriure l’evolució del coneixement adquirit pels nens. Novak va ensenyar els seus estudiants a crear representacions visuals per mostrar els seus coneixements sobre les preguntes d’enfocament, com, per exemple «Què és l’aigua?». Els mapes conceptuals permeten plasmar visualment els conceptes adquirits i la manera com els assimilem en les estructures cognitives existents.

Els mapes conceptuals presenten una estructura proposicional en què els conceptes connectats entre si enuncien unitats de significat a través de proposicions. Per a això, aquest tipus de diagrama presenta una estructura jeràrquica en la qual els conceptes més generals es troben a la part superior del mapa i els més específics a la part inferior. La lectura es realitza de dalt a baix. Els mapes conceptuals estan formats pels següents components.

Conceptes

Els conceptes es defineixen com a «patrons en objectes o esdeveniments» i es representen sobre figures geomètriques en el diagrama. Cada concepte representat en el mapa conceptual és rellevant per explicar el significat del concepte de més jerarquia. S’han de presentar organitzadament i jeràrquicament, de manera que hi hagi relacions només entre els més rellevants per poder explicar clarament i concisament el concepte principal.

Línies connectores i paraules d’enllaç

En un mapa conceptual, les línies de connectors no són suficients per determinar la relació que existeix entre els conceptes. Aquestes línies s’acompanyen de paraules d’enllaç que connecten elements i especifiquen la relació entre els conceptes. Solen ser concises i contenen un verb.

Proposicions

Es foment amb la unió de diversos conceptes o termes que es relacionen entre si, a través de paraules d’enllaç.

Enllaços creuats

Els enllaços creuats són relacions entre conceptes que pertanyen a diferents proposicions del mapa conceptual, tot permetent visualitzar la manera com les idees es connecten en diferents dominis. Aquest tipus d’enllaços fomenten la creativitat i el descobriment de relacions i de noves idees o conclusions, que d’altra manera no apareixerien.

Preparació

El mapa conceptual es desenvolupa a partir d’una pregunta d’enfocament que defineix el problema que volem explicar o resoldre. Identifica el tema i la pregunta d’enfocament que es vol desenvolupar. El següent pas en la preparació és identificar els conceptes clau associats a la idea principal i generar una llista amb ells (aquesta llista s’anomena «estacionament»). S’han d’ordenar per categories, des del concepte més general fins al més específic, i descriure cada concepte el més breument possible.

Seleccioneu un suport sobre el qual dibuixar. Cal tenir preparat un canvas (en paper o digital) per treballar-hi i disposar de prou espai per afegir-hi la informació.

Desenvolupament / execució

A continuació, s’enuncien els passos bàsics per crear un mapa conceptual:

  1. Situar la paraula que identifica la idea principal a la part superior del mapa. Jeràrquicament, aquesta paraula s’ubica a la part superior del mapa conceptual i fa de punt d’origen.
  2. Situar al mapa els diferents conceptes categoritzats des del punt de partida, a la part superior, fins als més específics a la part inferior.
  3. Connectar la paraula que identifica la idea principal del mapa conceptual amb els diferents conceptes mitjançant línies rectes, i successivament en els diferents nivells jeràrquics.
  4. Afegir paraules d’enllaç sobre les línies per indicar com es relacionen els conceptes entre si. Aquestes paraules generalment són verbs i han de ser molt específiques per establir-ne clarament la relació.
  5. En finalitzar la proposta de mapa, llegir de dalt a baix les proposicions generades per assegurar que totes les relacions són correctes i que la pregunta d’enfocament s’explica adequadament. A partir d’aquí, es podran fer les correccions que convinguin.
  6. Afegir enllaços creuats per connectar conceptes en diferents dominis conceptuals.

Passos 1 i 2 de l’elaboració d’un mapa conceptual
Font: elaboració pròpia.

Pas 3 de l’elaboració d’un mapa conceptual
Font: elaboració pròpia.

Passos 4 i 5 de l’elaboració d’un mapa conceptual
Font: elaboració pròpia.

Pas 6 de l’elaboració d’un mapa conceptual
Font: elaboració pròpia.

Anàlisi / Resultats

Els mapes conceptuals serveixen per plasmar el coneixement actual sobre un tema i autoavaluar-ne la comprensió. Ens ajuden a sintetitzar la informació mitjançant la integració de conceptes nous i antics, tot generant una visió global sobre una temàtica.

Són una eina que ens permet avaluar hipòtesis i identificar àrees en la temàtica que estiguem treballant, que necessitin més coneixement o desenvolupament. A més, faciliten la visualització de les relacions entre idees, tot promovent el descobriment de nous conceptes i les seves connexions.

Exemples

Mapa conceptual, mapa mental i mapa cognitiu

Hi ha altres mètodes complementaris al mapa conceptual, com el mapa mental o els mapes cognitius. Les diferències tipològiques i d’ús entre els diferents tipus de mapes, i les seves característiques principals s’enumeren a continuació.

Mapes conceptuals

  • S’utilitzen per representar coneixements tàcits o teories existents. Generalment, les idees es generen externament.
  • Tendeixen a representar coneixement acadèmic, per la qual cosa la seva aplicació és més formal.
  • Ubiquen el coneixement general al sector superior del mapa, amb conceptes relacionats que es disposen jeràrquicament més avall.
  • Mostren temes amb relacions múltiples i enllaços creuats.

Mapes mentals

La creació d’un mapa mental és un mètode exploratori per ajudar a entendre, tant en detall com en conjunt, una qüestió. Els mapes mentals presenten una estructura en arbre que representa la categorització i la descripció d’un tema, que se situa al centre, a través dels diferents conceptes que el conformen, que al seu torn també es poden ramificar en continguts més específics.

  • Poden presentar un conjunt d’idees o desgranar un concepte.
  • Tendeixen a representar una varietat més àmplia de conceptes, per la qual cosa la seva aplicació és més flexible per a la representació de diferents situacions o problemes.
  • Parteixen d’una paraula, un problema o un concepte al centre del mapa, amb idees relacionades projectades en totes les direccions.
  • Mostra temes amb un component principal des del qual es desprenen diversos components secundaris.

No tenen per què mostrar relacions entre idees o conceptes.

Els mapes mentals es poden fer amb diferents objectius. L’ús més elemental és desglossar un producte existent en tots els seus elements, que poden ser tant físics com característiques o arguments. A partir d’aquest mapa en podem obtenir aprenentatges sobre la seva funcionalitat, la quantitat d’elements que el conformen, els diferents materials, etc. A més, se’n poden extreure noves idees. Així, modificant només un element podem obtenir un nou concepte sobre la mateixa idea inicial.

En el mateix sentit, podem visualitzar una problemàtica tot desglossant-la en les seves causes (o en aquelles que en principi pensem que en són les causes). Partint de la mateixa estructura radial dels mapes mentals, també podem explorar una idea a través de sis preguntes bàsiques: «què?», «per què?», «com?», «quan?», «qui?» i «on?». O, si plantegem un pensament més divergent, podríem desenvolupar el mapa mental amb el «mètode Walt Disney». En aquest mètode hi ha tres maneres diferents d’aproximar-se al pensament creatiu: la del somiador, la de la persona realista i la del crític. Semblant al mètode Walt Disney és el «mètode dels sis barrets per pensar», d’Eduard de Bono, com es mostra en el següent exemple:

Una altra aplicació basada en el mapa mental seria la checklist d’Osborn (o SCAMPER), que parteix d’una llista de preguntes a partir de les quals es pretén alterar quelcom conegut: «què puc modificar, ampliar, minimitzar, substituir, reordenar o combinar?». Atès que cada pregunta està associada amb una manera molt característica de pensar, explorarem, a partir del mateix origen, sis maneres de veure un mateix concepte molt diferents l’una de l’altra.

Mapes cognitius

Els mapes cognitius són qualsevol representació del model mental sobre un procés o un concepte. Comparteixen les següents característiques: 

  • Poden incloure diferents mètodes visuals i no presenten regles visuals estrictes a seguir, sense restriccions sobre com es posicionen els diferents components i les relacions entre ells.
  • Aquesta llibertat de forma els fa indicats per a un ampli ventall d’aplicacions, però al mateix temps requereix experiència prèvia, per la possible complexitat de dades o processos a visualitzar.
  • El seu ús principal és fer visibles pensaments o models mentals sobre processos.

Comparació entre els diferents mapes

Mapa mental Mapa conceptual Mapa cognitiu
Objectiu Expansió/exploració d’un tema. Explorar relacions entre conceptes i generar proposicions que expliquen un tema. Descriure un procés o un model mental.
Característiques Estructura d’arbre radial amb un punt d’origen central. Relacions etiquetades amb paraules d’enllaç. Jerarquia de dalt a baix. Estructura lliure.
Adaptabilitat d’aplicació Baixa. Baixa a mitjana. Alta.

Referències

Buzan, T. (1993). The Mind Map Book. Londres: BBC Books.

Eden, C. (1988). «Cognitive mapping». European Journal of Operational Research, núm. 36, pàg. 1-13.

Eppler, Martin J. (2006). «A Comparison between Concept Maps, Mind Maps, Conceptual Diagrams, and Visual Metaphors as Complementary Tools for Knowledge Construction and Sharing». Information Visualization, vol. 5, núm. 3, pàg. 202-210.

Huber, L.; Veldman, G. J. (2015). Manual thinking: Una herramienta para gestionar el trabajo creativo en equipo. Barcelona: Empresa Activa.

Nielsen Norman Group (2019). «Cognitive Maps, Mind Maps, and Concept Maps». <https://www.nngroup.com/articles/cognitive-mind-concept/>.

Novak, J.D.; Gowin, D. B. (1984). Learning How to Learn. Nova York, NY: Cambridge University Press.

Huber, L.; Veldman, G. J. (2015). Manual thinking: Una herramienta para gestionar el trabajo creativo en equipo. Barcelona: Empresa Activa.

Nielsen Norman Group (2019). «Cognitive Maps, Mind Maps, and Concept Maps». <https://www.nngroup.com/articles/cognitive-mind-concept/>.