Inici Recursos Estratègies visuals

Representació de projectes

Recursos

Descripció

La representació de l’evolució d’un projecte en arquitectura és un exemple interessant a l’hora de plasmar idees. El tipus de material que es va lliurant en cada fase respon al grau de detall que requereix en aquest moment.

En les fases inicials, quan el detall encara no apareix, el significat que comuniquen els materials és molt més ampli, abstracte i de major abast que els detalls.

Els esbossos que s’utilitzen en les fases inicials o de conceptualització permeten, malgrat la simplicitat, entendre els conceptes i trets més importants que defineixen el projecte. És precisament aquesta simplicitat que permet enfocar l’atenció de l’usuari als elements primordials de la idea. En l’exemple de la imatge 1 l’autor deixa clares les seves intencions pel que fa a insolació, ventilació, estructura o integració amb el terreny mitjançant pocs traços.

Segons va evolucionant el projecte, el sistema de representació canvia i progressa des d’una idea global per a anar desgranant a poc a poc tots els components. Així mateix, evoluciona des d’escales 1:100 fins als detalls més concrets, de vegades a escala real o 1:1.

Alçats de les façanes d’un projecte d’habitatges d’OAB.
Font: http://ferrater.com/?oab_proyecto=viviendas-lesseps&idioma=_en.

Al llarg d’aquesta transformació, el llenguatge visual va canviant en funció del que volem explicar aprofitant al màxim cadascun dels elements que componen la representació (escala, codificació, valor de línia, trames, ombrejos, escales de color, etc.) per ajudar en la lectura.

En l’exemple de la imatge anterior podem veure com els gruixos de línia, ombrejos i escales de grisos ens ajuden a apreciar el volum, identificar els components i entendre la façana com si fos un element tridimensional malgrat que és representada en dues dimensions.

És molt important tenir sempre molt clar què volem transmetre en la nostra representació visual i, en funció d’això, quin és el grau de detall necessari, i també l’equilibri adequat entre concreció i abstracció. D’aquesta manera, serà més fàcil plantejar des de l’inici quin estil utilitzar.

En les parts finals del projecte arquitectònic les idees es traslladen a elements construïbles. És necessari descriure al més concretament possible cadascun dels components del projecte representant tots els detalls perquè puguin ser interpretats pels industrials que el fabricaran. En la imatge que apareix a continuació es mostra un detall de la secció d’una paret exterior.

Detalls constructius per a construir una façana.
Font: https://www.pinterest.es/jhenglund/passive-house/?lp=true.

Un altre exemple similar al del projecte arquitectònic en el qual és reflectida una informació molt complexa de manera comprensible és el dels plànols de metro, ja que resolen de manera encertada la informació que és necessària per a l’usuari i plantegen la visualització en aquests termes. A més, tenen la capacitat de presentar la informació de manera abstracta amb molt pocs elements, la qual cosa permet fins i tot una lectura transcultural.

La majoria dels plànols de metro deriven del primer mapa diagramàtic del metro de Londres, dissenyat per Harry Beck en 1931. Beck considerava que, com que el metro viatja la major part del temps sota terra, les ubicacions físiques de les estacions són irrellevants per al viatger, que busca solament com arribar d’una estació a una altra. Així, simplificant la representació dels elements, es millora la llegibilitat del seu significat.