Abans de començar

L’storyboard és un mètode que s’inscriu, dins d’un procés de disseny centrat en l’usuari, en la fase de recerca. Per tant, s’acostuma a realitzar a l’inici del projecte, quan es coneixen els seus objectius i el context en què s’utilitzarà el producte o servei. Per tant, ja s’ha obtingut informació sobre els usuaris amb algun altre mètode com per exemple l’observació contextual.

L’storyboard també treballa la navegació en una aplicació com un diagrama de flux, però normalment amb un itinerari únic, reflectint passos importants i emocions o motivacions dels usuaris. La narrativa dels escenaris també ens pot facilitar el treball per a definir els storyboards afegint breus comentaris sota de cada imatge.

El mètode de l’storyboard t’ajudarà a:

  • Centrar-te en els alt-i-baixos emocionals d’una experiència específica.
  • Avaluar idees i depurar-les conceptualment.
  • Experimentar amb diferents seqüències d’acció.
  • Representar el flux de l’experiència abans de construir el prototip.
  • Posar les persones en acció, tenint en compte diferents requisits i contextos.

L’storyboard, per tant, és un mètode senzill que ens ajudarà a veure si la solució de disseny proposada ajuda les persones a acomplir els seus objectius.

Preparació

S’ha de preparar bé tot el material que hi hagi sobre els usuaris o stakeholders relacionats amb el producte o servei per tal de tenir tota la informació disponible. Si es coneixen persones o s’han fet models de persona amb anterioritat es poden tenir com a referència o plantilla.

És recomanable tenir preparat un full en blanc amb la plantilla per a dibuixar les escenes de l’storyboard. De l’estil:

Desenvolupament / execució

Es recomana seguir els passos següents:

  1. Seleccionar la proposta de disseny que es vol treballar amb l’objectiu que es vol aconseguir.
  2. Definir el curs de l’acció per tal de definir els passos que s’han de seguir per a completar l’objectiu. És important tenir clara la línia de temps i l’ordre en què passen les accions.
  3. Fer una selecció dels touchpoints o punts de contacte entre l’usuari i el nostre producte o sistema, així com de les interaccions principals.
  4. Un cop tenim la selecció, estem preparats per a fer una primera proposta de nivell baix de les vinyetes dibuixant els elements principals. És important centrar-se en l’experiència de l’usuari, les emocions i la resolució del problema.
  5. Comparteix l’storyboard amb un company per a veure si s’entén. També pots aprofitar per a afegir més detalls a les vinyetes.
  6. Si es vol es pot realitzar una altra iteració amb una millor qualitat dels dibuixos.

Anàlisi / Resultats

Quan acabem haurem de tenir un storyboard que reflecteixi els passos que ha de seguir el nostre usuari per a completar un objectiu. L’storyborad és una eina senzilla i interessant que ens permet posar persones en acció i provar, d’una forma ràpida i barata, si la nostra idea podria funcionar.

Recorda que aquesta eina, com altres, és una eina excel·lent per a treballar en equip, ja que permet definir línies i idees clares a treballar. Així, l’equip pot compartir un fil conductor comú a l’hora de prendre decisions de disseny.

Referències

KALBACH, J. (2016). Mapping experiences: A complete guide to creating value through journeys, blueprints, and diagrams. O’Reilly Media, Inc.

COOPER, A.; REIMANN, R.; CRONIN, D.; NOESSEL, C. (2014). About face: the essentials of interaction design. John Wiley & Sons.

HANINGTON, B.; MARTIN, B. (2012). Universal methods of design: 100 ways to research complex problems, develop innovative ideas, and design effective solutions. Rockport Publishers.

CADDICK, R.; CABLE, S. (2011). Communicating the user experience: A practical guide for creating useful UX documentation. John Wiley & Sons.

VERTELNEY, L.; CURTIS, G. (1990) Storyboards and Sketch Prototypes for Rapid Interface Visualization. CHI Tutorial / ACM Press.

GREENBERG, S.; CARPENDALE, S.; MARQUARDT, N.; BUXTON, B. (2012). «The narrative storyboard: telling a story about use and context over time». Interactions. (vol. 19, núm. 1, pàg. 64–69).