Abans de començar

Aquesta guia amplia la fitxa d’Arquitectura de la informació. L’arquitectura de la informació s’inscriu en la fase de generació, després d’haver dut a terme el treball de recerca i definició del producte. Es construeix sobre la base de la informació obtinguda durant aquestes dues fases inicials del projecte i, una vegada definida, dona pas al prototipatge. Es considera una peça clau en el procés, ja que permet començar a formalitzar la proposta de disseny.

Conceptes fonamentals

Arquitectura de la informació

L’arquitectura de la informació és la disciplina dedicada a organitzar i etiquetar la informació. Permet determinar l’estructura i l’etiquetatge de continguts d’un producte interactiu de manera que responguin a les característiques i necessitats dels usuaris.

S’inscriu dins de la fase de generació i és una fase essencial en el procés de desenvolupament d’un producte. Es desenvolupa després d’haver fet la recerca i haver definit els requisits, de manera que la informació extreta durant les fases inicials serveix com a base per a definir l’estructura i l’etiquetatge dels continguts.

Organització de la informació

L’organització dels continguts d’un servei o producte interactiu determina que els usuaris accedeixin fàcilment o no a la informació. Per això, una organització adequada és clau per a garantir una bona experiència d’ús i que el web tingui èxit.

Esquema de la informació

Hi ha diferents maneres d’estructurar la informació:

  • Esquemes exactes. Són els que organitzen la informació en grups ben definits i excloents entre ells. Entre aquests esquemes hi ha: l’ordre alfabètic, l’ordre cronològic i l’ordre geogràfic, entre d’altres. Si decidim utilitzar l’ordre alfabètic per a ordenar, per exemple, una llista amb noms d’artistes, cadascun dels noms solament encaixa en una categoria (A, B, C, etc.) en funció de la lletra amb la qual comenci.
  • Esquemes ambigus. Són esquemes per als quals no hi ha una definició exacta, de manera que un mateix ítem pot encaixar en diverses categories. Entre aquests esquemes hi ha l’organització per temes, per tasques, per audiències, per metàfora, etc.

Etiquetatge

L’etiquetatge d’un producte o disseny interactiu abraça totes les etiquetes (icòniques o textuals) que s’utilitzen per a definir els diferents grups d’informació. Fer una selecció d’etiquetes adequada contribueix a resoldre ambigüitats i a orientar l’usuari, i per això també es considera una peça clau en la construcció del producte.

Tal com s’ha dit, hi ha dos grans grups d’etiquetes:

  • Etiquetes icòniques. Són les imatges o les icones que s’utilitzen per a representar continguts.
  • Etiquetes textuals. Són les paraules que s’empren com a enllaços del sistema de navegació, títols de seccions, etc. En aquesta categoria també es poden incloure les etiquetes que creen els usuaris en determinades xarxes socials (com, per exemple, Instagram) per classificar la informació.

Navegació

El sistema de navegació es podria definir com una brúixola que permet a l’usuari orientar-se, saber d’on ha vingut, identificar exactament on és i destriar on pot anar.

El seu objectiu és, per tant, situar l’usuari, indicar-li quins continguts hi ha relacionats amb la tasca en curs i també facilitar-li l’accés a altres unitats d’informació. Per aquest motiu, és important definir quin és el millor lloc per a situar les opcions de navegació i construir les diferents rutes possibles perquè els usuaris aconsegueixin els seus objectius. Així tindran sempre els elements necessaris per a situar-se dins del producte o servei sense que arribin a un atzucac en cap moment.

Cerca

Mentre que la navegació és una tasca que implica l’exploració dels continguts per part de l’usuari, la cerca implica que aquest interrogui el sistema per recuperar la informació desitjada.

Així, per a trobar la informació que necessita de manera ràpida, l’usuari pot dirigir-se directament al sistema de cerca, especialment quan l’estructura de continguts és complexa. En alguns casos, la cerca substitueix la navegació, i per això és important que l’eina de cerca sigui àgil i eficient i que proporcioni els resultats de manera clara i directa.

Estratègia de continguts

L’estratègia de continguts implica crear, publicar i gestionar continguts perquè siguin útils i usables. Defineix quins seran els continguts i la seva estructura, com i qui farà el manteniment d’aquests continguts i quines pautes caldrà seguir per a garantir un estil consistent.

Preparació

Un projecte pot partir de dues situacions diferents que tindran una influència directa en la definició de l’arquitectura de la informació:

  1. Projecte nou. En aquest cas, és important tenir clars quins són els objectius del projecte i la seva definició estratègica. També s’ha d’investigar quins requisits hi ha quant al contingut: Hi ha continguts que són definits pel client? Hi ha qüestions legals que cal tenir en compte? Quines altres condicions hem de considerar?
  2. Redisseny. En aquest cas, cal analitzar el contingut preexistent per a comprovar si es correspon amb els nous objectius i amb la definició estratègica del projecte.

En tots dos casos, la primera tasca per a definir l’arquitectura de la informació consisteix a fer un inventari exhaustiu de continguts. En el cas d’un disseny nou, l’inventari reuneix la informació recollida durant les fases de recerca i definició; en el cas d’un redisseny, si no s’ha fet una recerca amb usuaris, l’inventari reuneix els continguts existents i garanteix que no ometem cap contingut clau.

La manera de fer l’inventari depèn de les característiques del producte, però en general és útil utilitzar una taula amb els diferents nivells de navegació i, si s’escau, l’URL corresponent. Així, aquesta taula es va emplenant amb els continguts que inclou cada nivell i, en finalitzar, és possible visualitzar l’estructura global de continguts, tal com es pot observar en aquest exemple:

Nivell 0 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell… URL actual Comentaris
Inici http://www.recetas.com
Receptes http://www.recetas.com/recetas
Primers plats http://www.recetas.com/recetas/primerosplatos
Segons plats http://www.receptes.com/recetas/segundosplatos
Postres http://www.receptes.com/recetas/postres

 

Desenvolupament / execució

Una vegada fet l’inventari, i sobre la base d’aquest, comença el procés de definició de l’arquitectura de la informació, que permetrà organitzar i etiquetar tots els continguts mitjançant les etapes següents:

  1. Organització i etiquetatge. Tant l’estructura com l’etiquetatge dels continguts han de respondre als objectius i l’estratègia del projecte. D’una banda, és important fer participar els usuaris perquè l’arquitectura final es basi en els seus models mentals i resulti al més intuïtiva possible per als qui l’usaran. En aquest sentit, és molt recomanable treballar amb la tècnica de card sorting.
    D’altra banda, és important concebre la naturalesa del projecte. Si es tracta d’un projecte nou, l’organització i l’etiquetatge dels continguts dependran dels objectius i de la definició estratègica, i també de la informació que s’hagi obtingut en la fase de definició del projecte. Si, per contra, es tracta d’un redisseny, és necessari contrastar l’inventari dels continguts preexistents amb la nova definició del projecte per a afegir les modificacions que calgui.
  1. Definició de l’estructura de continguts. Una vegada organitzada i etiquetada la informació, cal definir un arbre de continguts que permeti definir amb detalls l’estructura i etiquetatge de les diferents seccions:
  • Quines opcions apareixeran en els principals elements de navegació i en quin ordre (fonamentalment, menú principal, opcions addicionals en capçalera i opcions a peu de pàgina)?
  • Com seran organitzats jeràrquicament els continguts? (quins seran els principals?; quins s’inclouran dins dels principals i quants nivells de profunditat tindrà l’estructura?)

Per a representar aquesta estructura dels continguts, s’utilitza un diagrama anomenat arbre de continguts o sitemap. En aquest sentit, és important tenir en compte que l’arbre de continguts no és un element que cal mantenir sempre fix, sinó que s’hi fan diverses iteracions a sobre amb l’objectiu de depurar al màxim l’estructura per aconseguir que resulti tant intuïtiva com sigui possible.

  1. Avaluació de l’arquitectura. És necessari avaluar l’arbre de continguts resultant amb usuaris. Per a això, s’utilitza la tècnica del tree testing, que permet detectar si l’estructura respon a les seves necessitats i és eficaç. Els resultats obtinguts en l’avaluació conduiran a iteracions sobre l’estructura per a anar millorant-la. A més, el procés d’avaluació i iteració es pot fer diverses vegades, si és necessari, per a optimitzar al màxim els resultats finals.

Anàlisi / Resultats

Una vegada portat a terme aquest procés, l’arquitectura de la informació es materialitza en un arbre de continguts o sitemap. La configuració d’aquest arbre de continguts depèn en gran part de les necessitats dels usuaris, però, a més, és convenient tenir en compte dues qüestions importants:

  • No ha de ser massa profund. Com més nivells de contingut hi hagi, més dificultats tindrà l’usuari per a trobar el contingut que busca.
  • No ha de ser excessivament ampli. Com més opcions tingui disponibles alhora l’usuari, més difícil li serà prendre una decisió. Els diferents menús i submenús no haurien de contenir més de set o nou opcions cadascun.

Referències

Garreta, M.; Mor, E. (2011). «Diseño centrado en el usuario» [en línia]. A: C. Casado; M. Garreta, i altres. Interacció persona-ordinador (mòdul 3). Barcelona: FUOC.  <http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00158925/html5/modul_3.html >. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].

IA Institute. «IA Institute Resource Library» [en línia].  <https://docs.google.com/spreadsheets/d/1fxLmmCsy2PmfPCWOtHbdlnut2gaopcy_S8b0_Z7Wkd8/edit?usp=sharing>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].

IA Institute. «We make information clearer» [en línia]. <http://www.iainstitute.org/>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].

Klyn, D. Explaining information architecture [en línia]. <https://vimeo.com/8866160>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].

Monjo, T. (2011). Diseño de interacción. Barcelona: FUOC.

Morville, P.; Rosenfeld, L. Arango, J. (2015) Information Architecture, 4th Edition. O’Reilly.

UX Booth (2015). «Complete beginner’s guide to information architecture» [en línia]. UX Booth.  <http://www.uxbooth.com/articles/complete-beginners-guide-to-information-architecture/>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].