Què és?
Un mapa conceptual és una representació visual del coneixement basada en l’esquematització dels conceptes que conformen un tema concret. Visualitza i facilita la comprensió de conceptes i idees, i en mostra les relacions existents. La representació visual de les relacions entre idees crea connexions mentals que permeten una millor retenció del coneixement.
Els conceptes i les idees es representen en nodes organitzats jeràrquicament i es connecten entre si amb línies sobre les quals apareixen paraules d’enllaç que expliquen les relacions entre els diferents components del mapa.
Es basen en la simplicitat i la claredat en la representació del coneixement, tot reflectint la informació més important de manera breu i concisa.
Mapa conceptual
Font: adaptació de https://www.nngroup.com/articles/cognitive-mind-concept/
Mapa conceptual
Font: elaboració pròpia.
Materials
Paper i llapis. Es poden utilitzar post-it per a una millor iteració en el mapa plantejat. Per fer una presentació més depurada hi ha diferents programaris fàcils d’utilitzar, com Lucidchart o MindMeister.
Quan?
Els mapes conceptuals són una eina d’aprenentatge. El procés de relatar idees en un mapa conceptual ajuda a consolidar i avaluar el coneixement sobre un tema, clarificar les àrees que requereixen més feina o més estudi, i permet expressar de manera clara i concisa la informació més rellevant. En l’àmbit del disseny de projectes, són molt útils en els moments inicials per avaluar el nostre coneixement sobre el projecte i estructurar quines parts necessitem reforçar o investigar. També poden servir per posar a prova el control que tenim de tots els elements que intervenen en el projecte, en moments més avançats.
Didàcticament, és una eina que serveix a l’estudiant per avaluar i estructurar el seu coneixement sobre un tema.
Com?
Un mapa conceptual representa visualment les relacions entre idees de manera clara i sintètica, tot seguint un ordre jeràrquic de dalt a baix. Els conceptes normalment es representen amb cercles o requadres, units per línies o fletxes que contenen paraules d’enllaç per mostrar com es connecten i es relacionen les idees. Els passos a seguir per a la seva realització són els següents:
- Definir el concepte principal a través d’una pregunta d’enfocament. És important que el mapa conceptual respongui aquesta pregunta en el seu desenvolupament.
- Identificar els conceptes clau vinculats al concepte principal, i situar-los del més general (a la part superior) al més específic (a la part inferior del mapa).
- Connectar la paraula que identifica la idea principal del mapa conceptual amb els diferents conceptes a través de línies rectes, i successivament en els diferents nivells jeràrquics, tot afegint paraules que defineixin les relacions entre els diferents conceptes o per què estan vinculades entre ells. També hi pot haver relacions creuades entre idees o components que pengin de conceptes diferents.
- Examinar acuradament les relacions que s’il·lustren a mesura que s’afegeixen connexions a cada concepte. Feu-vos preguntes com les següents: encaixa bé cada element al lloc assignat?, hi ha una posició millor per a aquesta idea o grup d’idees?, puc utilitzar una paraula d’enllaç més precisa per representar aquesta relació?, etc.
- Llegir de dalt a baix les proposicions generades en finalitzar la proposta de mapa per assegurar que totes les relacions siguin correctes i que la pregunta d’enfocament s’expliqui adequadament.
Avantatges
L’ús de mapes conceptuals ofereix diversos beneficis:
- Plasmen el coneixement actual per autoavaluar-ne la comprensió. Sintetitzen la informació mitjançant la integració de conceptes nous i antics, tot generant una visió global sobre una temàtica.
- Promouen la capacitat de pensament complex, tot incentivant l’ús d’ambdós hemisferis del cervell.
- Ajuden a clarificar i estructurar idees complexes.
- Faciliten la comprensió gràcies al seu format visual.
- Permeten visualitzar les relacions entre idees, tot promovent el descobriment de nous conceptes i les seves connexions.
- Fomenten l’aprenentatge col·laboratiu.
- Fomenten la creativitat i la resolució de problemes.
- Permeten avaluar hipòtesis.
- Permeten identificar àrees que necessiten més coneixement o revisió.
- Poden servir de patrons per explicar propostes de valor sobre un projecte, un servei o un producte.
- Connecten conceptes amb accions, tot emfasitzant relacions causa-efecte.
Inconvenients
- Estan més destinats a visualitzar el coneixement existent que a generar coneixement emergent o desenvolupar noves idees.
- No són gaire adequats per fer una pluja de noves idees o realitzar exercicis de més llibertat o creativitat.
- Tot i que fomenten el pensament visual i creatiu, la seva estructura més formal i jeràrquica en limita l’ús a l’hora d’analitzar processos o resoldre problemes.
- Són més útils en fases d’explicació o comunicació del coneixement adquirit que en fases d’exploració i ideació.
- No són gaire recomanables per explicar processos
Per a aquests altres tipus d’aplicacions, és més recomanable utilitzar mapes cognitius o mapes mentals.
Guia
Aquest contingut s’amplia amb la guia següent: “Guia Mapa conceptual”.
Referències
Buzan, T. (1993). The Mind Map Book. Londres: BBC Books.
Eden, C. (1988). «Cognitive mapping». European Journal of Operational Research, núm. 36, pàg. 1-13.
Eppler, Martin J. (2006). «A Comparison between Concept Maps, Mind Maps, Conceptual Diagrams, and Visual Metaphors as Complementary Tools for Knowledge Construction and Sharing». Information Visualization, vol. 5, núm. 3, pàg. 202-210.
Huber, L.; Veldman, G. J. (2015). Manual thinking: Una herramienta para gestionar el trabajo creativo en equipo. Barcelona: Empresa Activa.
Nielsen Norman Group (2019). «Cognitive Maps, Mind Maps, and Concept Maps». <https://www.nngroup.com/articles/cognitive-mind-concept/>.
Novak, J.D.; Gowin, D. B. (1984). Learning How to Learn. Nova York, NY: Cambridge University Press.