Mètodes

Escenaris

Fets

DuradaMitjana

DificultatBaixa

ExpertesaBàsica

ParticipantsPocs

Clasificació

Quantitatiu
Qualitatiu
Amb usuaris
Expert
Exploratori
Síntesi
Generatiu
Avaluació

Etapa

Investigació

Definició

Generació

Avaluació

Què és?

Un escenari és la descripció d’un personatge en una situació d’ús del sistema o del producte interactiu, amb uns objectius concrets. Aquesta descripció inclou el context en què té lloc l’acció i la seqüència d’accions que es duen a terme. Les situacions concretes que es generen a partir d’aquests elements són de gran ajuda per a explorar idees i considerar aspectes del disseny.

És un mètode per a definir una narrativa que il·lustri com l’usuari utilitzarà el producte o servei que estem dissenyant per a completar un objectiu o tasca donat. Aquesta visió s’ha de plantejar sempre des del punt de vista de l’usuari.

Els escenaris són una eina que facilita fer hipòtesis sobre les situacions en què es trobaran els usuaris i les necessitats que tindran per a assolir els seus objectius. No són, per tant, una manera de documentar les interaccions concretes d’un usuari, sinó de posar de manifest el context d’ús i els objectius dels usuaris amb les seves motivacions. Per a construir els escenaris també fa falta conèixer una sèrie de dades que, en part, són diferents de les que s’utilitza per a crear personatges. Aquesta informació inclou els objectius i motivacions dels usuaris, les seves necessitats d’informació, les accions que poden dur a terme i les funcionalitats necessàries per a dirigir aquestes qüestions.

Cal remarcar que hi ha un mètode similar que es diu casos d’ús. Els escenaris i els casos d’ús són tècniques que permeten definir la interacció amb el sistema. No obstant això, els escenaris serveixen per a treballar-ho des del punt de vista de persones específiques, treballant algunes funcionalitats i com l’usuari entén i percep les interaccions associades a aquestes funcionalitats. Per contra, els casos d’ús presenten una descripció exhaustiva de les funcionalitats amb una narrativa de les accions de l’usuari i les reaccions del sistema.

Materials

Necessaris:
Llistat de tasques que pot fer el sistema.

Opcionals o desitjables:
Entre 1 i 5 fitxes de persona.

Altres denominacions

Escenari de l’usuari (user scenario), escenaris d’ús, user stories.

Quan?

És un mètode perfecte per a acabar de reunir informació sobre els requisits del sistema. Entre d’altres, ens pot servir per a reflexionar sobre el context en què es produirà la interacció, saber si el sistema s’utilitzarà durant molt o poc temps, si el treball de la persona s’interromp o no, saber amb quins altres productes s’utilitzarà, quins resultats espera l’usuari, etc.

A la fase de definició, ens permet sintetitzar idees amb l’equip de desenvolupament i amb els usuaris. I, per exemple, durant el test d’usabilitat, es poden definir escenaris per a marcar quines són les àrees més importants a testejar.

Com?

Per a definir la narrativa de l’escenari és recomanable tenir definides una sèrie de persones que puguin servir de punt de partida per a posar-te en la pell d’un tipus d’usuari. Pensar com aquesta persona s’ho faria per a acomplir un objectiu donat i començar a descriure-ho.

Per a construir la narrativa ens pot ajudar contestar preguntes com: Qui participa? Què fa? Quan ho fa? Quines expectatives té l’usuari? On ho fa?. Aquestes són preguntes que et poden ajudar a desenvolupar l’escenari més fàcilment.

Alan Cooper i altres autors (2014) presenten tres tipus d’escenaris:

  • Escenaris de context: escenaris per a explorar amb profunditat com el sistema pot respondre les necessitats de l’usuari. Creats abans de fer cap sketch o dibuix del sistema. Com a mètode exploratori en què es defineixen els objectius principals de l’usuari.
  • Escenaris principals (key path scenario): un cop definits el sistema i les funcionalitats es pot definir l’escenari principal. Aquests escenaris són una evolució dels anteriors però en comptes que l’usuari hagi de complir objectius la narrativa se centra en complir tasques. Aquests encaixen amb el model tradicional d’escenari descrit en aquesta fitxa.
  • Escenaris de validació: aquests escenaris ens serveixen per a pensar i veure si el sistema respon a totes les necessitats que hem definit per a la persona en una diversitat de situacions diferents.

Avantatges

  • És un mètode molt útil per a comunicar com els usuaris desenvolupen les accions quan fan servir el nostre producte.
  • És un recurs molt útil per a formalitzar idees i conceptes.
  • Aquest tipus de recurs està pensat per a capturar les interaccions clau del sistema.

Inconvenients

  • Aquest mètode no reflexa totes les interaccions possibles del sistema (si voleu això, millor explorar casos d’ús).

Notes

És un mètode que funciona molt bé combinat amb persones i storyboards.

Referències

PATTON, J.; ECONOMY, P. (2014). User story mapping: discover the whole story, build the right product. O’Reilly Media, Inc.

COOPER, A.; REIMANN, R.; CRONIN, D.; NOESSEL, C. (2014). About face: the essentials of interaction design. John Wiley & Sons.

HANINGTON, B.; MARTIN, B. (2012). Universal methods of design: 100 ways to research complex problems, develop innovative ideas, and design effective solutions. Rockport Publishers.

CARROLL, J. M. (1995). Scenario-based design: envisioning work and technology in system development.