Mètodes

Anàlisi d’artefactes

Fets

DuradaLlarga

DificultatAlta

ExpertesaAlta

ParticipantsPocs

Clasificació

Quantitatiu
Qualitatiu
Amb usuaris
Expert
Exploratori
Síntesi
Generatiu
Avaluació

Etapa

Investigació

Definició

Generació

Avaluació

Què és?

L’anàlisi d’artefactes és una tècnica que posa la seva atenció en les característiques dels objectes per tal d’ampliar el nostre coneixement de com les seves particularitats influeixen i participen en les nostres activitats.

Es tracta de conèixer per què i amb quina intenció s’han realitzat els objectes a partir de l’anàlisi de les seves qualitats materials, formals, estètiques i interactives.

El seu objectiu és determinar quines són les característiques que descriuen les diverses intencions i finalitats de l’objecte, la seva significació cultural i el context social en què s’insereixen.

Materials

Dependrà del tipus d’anàlisi que es dugui a terme, però pot resultar molt adient disposar d’un llistat dels elements i característiques de l’objecte i complementar-lo amb esborranys, fotografies il·lustratives i vídeos dels processos d’interacció en què participin els usuaris.

Quan?

És una tècnica que genera informació valuosa per a diferents etapes del procés de disseny. Pot emprar-se en la fases de planificació per tal d’entendre components específics com els materials, la formalització del producte o els processos de la seva fabricació. A més, també es pot utilitzar per a examinar i comparar productes i analitzar la competència.

Com?

En una anàlisi d’artefactes s’ha de:

  1. Definir des d’un inici quines són les finalitats de l’objecte i com participa en les nostres activitats.
  2. Fer un inventari de les qualitats de l’artefacte i agrupar-les per les seves característiques materials, formals, estètiques i interactives. El llistat de qualitats es pot realitzar en forma d’arbre i establir relacions entre elles.
  3. Analitzar les relacions entre els components de l’artefacte, les seves qualitats i la participació dels usuaris.
  4. Determinar quins són els elements o característiques principals per l’experiència dels individus.
  5. Definir les relacions avaluades i proposar millores d’implementació.

Una anàlisi de les qualitats materials dels artefactes pot distingir els trets intrínsecs i extrínsecs de la configuració dels diferents elements que composen els objectes (durabilitat, desgast, resistència, flexibilitat), la seva intervenció en les activitats dels individus, el seu valor cultural i social o com poden condicionar els processos de producció i fabricació.

Una anàlisi de les característiques formals dels artefactes pot avaluar els aspectes físics dels objectes, la seva estructura compositiva, la proporcionalitat volumètrica entre els components, les superfícies i les seves textures i colors, el pes, etc.

L’anàlisi estètica pot focalitzar la seva atenció en els aspectes subjectius i emocionals dels artefactes fixant-se en els significats de les qualitats que intervenen en l’experiència d’ús de l’objecte. És important complementar aquesta vessant amb referències històriques, socials i culturals per a conèixer el context espacial i temporal de l’objecte.

Els aspectes interactius dels artefactes s’han d’analitzar en funció de les qualitats operatives dels objectes, la simplicitat o complexitat d’ús, les característiques explícites d’ús, les seves capacitats d’adaptació i ajust, i els recursos que utilitzen per a transmetre una informació acurada de les seves possibilitats d’ús.

Avantatges

És una tècnica flexible que es pot adaptar en funció dels àmbits d’estudi i dels diferents graus de complexitat.

Pot ser un instrument que ens ajudi a obtenir informació per a entendre tant objectes físics com digitals.

Permet identificar les qualitats dels artefactes i relacionar-les amb les maneres d’ús dels objectes.

Permet descobrir la interrelació operativa de les qualitats dels artefactes recollint la informació que proporcionen els usuaris.

És útil per a discriminar i sintetitzar els aspectes més significatius dels artefactes.

Pot ser útil per a examinar i comparar productes.

Inconvenients

Cal tenir coneixements previs de cada àmbit d’anàlisi.

Es necessita experiència prèvia en mètodes d’investigació.

Referències

BOEIJEN, VAN. A.; DAALHUIZEN, J.; ZIJLSTRA, J.; SCHOOR, R. VAN DER (2014). Delft design guide : design methods.  Bis B.V., Uitgeverij. (rev. 2a. ed.). Amsterdam: BIS Publishers.

BRAMSTON, D. (2009). Material thoughts. Lausanne: AVA Academia.

COLLIER, Jr.; COLLIER, J.; COLLIER, M. (1986). Visual Anthropology: Photography as a Research Method. Albuquerque / NM: University of New Mexico Press.

KUMAR, V. (2013). 101 design methods : a structured approach for driving innovation in your organization. Hoboken / N.J.: Wiley. Disponible a: http://ccuc.cbuc.cat/record=b5824471~S23*cat

MARTIN, B.; HANINGTON, B. M. (2012). Universal methods of design : 100 ways to research complex problems, develop innovative ideas, and design effective solutions. Gloucester / Mass.: Rockport Publishers.