Topografia / Mapping

Mètodes

Etapa

Investigació

Definició

Generació

Avaluació

Tipus

Quantitatiu
Qualitatiu
Amb usuaris
Expert

Classificació

DuradaMitjana

DificultatMitjana

ExpertesaMitjana

ParticipantsPocs

Què és?

El terme topografia, mapping en anglès, es refereix a una tècnica que s’utilitza per a facilitar la comprensió i procurar l’ús adequat dels dispositius interactius, gràcies a les relacions que podem establir entre la forma dels comandaments i allò que ens permeten fer. És una tècnica que facilita l’organització i distribució dels elements que configuren els dispositius per a utilitzar-los d’una forma natural.

Es tracta d’aconseguir una descripció o distribució natural dels elements d’interacció. Això implica donar visibilitat a les possibilitats de fer que ens ofereixen els dispositius, relacionant operacions amb resultats i facilitant informació a l’usuari per a validar les seves accions. Per tant, procura que l‘usuari pugui imaginar què ha de fer i que sàpiga a cada moment què està passant.

Els principis que s’han de tenir en compte son: visibilitat, relacions operatives i retroalimentació.

Materials

En funció del tipus de dispositiu, es poden realitzar diagrames visuals dels elements d’interacció i complementar-los amb la corresponent seqüència d’ús. Per tant, és necessari tenir presents les relacions que s’han d’establir entre els dispositius i els seus resultats i definir en concret la seqüència de les operacions a realitzar.

Quan?

És útil en la fase de planificació per a establir correspondències sensorials i cognitives entre la disposició dels components i la seva utilització.

En la fase de prototipatge, pot ajudar a avaluar la idoneïtat de la proposta o per a fer emergir discordances operatives.

Com?

Una seqüència possible d’activitats a realitzar pot ser:

  1. Determinar el nombre de components o elements que intervenen en les operacions.
  2. Determinar el tipus d’operacions que facilita cada component.
  3. Establir la seqüencia operacional de cada component.
  4. Agrupar funcionalment els components.
  5. Determinar una distribució o ordenació dels components.
  6. Realitzar un diagrama o un prototip de la proposta.
  7. Analitzar la correspondència descriptiva dels components i la seva distribució espacial.
  8. Dur a terme o simular l’operativa que facilita la proposta.
  9. Avaluar i valorar els resultats per a implementar les correccions oportunes.

Distribució dels cremadors i comandaments d’uns fogons. (Norman, 2013)

Avantatges

  • Aquest mètode es basa en components observables i, per tant, és molt objectiu.
  • És una tècnica relacional senzilla de dur a la pràctica.
  • No requereix molts recursos.
  • És una tècnica útil per a avaluar seqüencies operatives.

Inconvenients

  • Pot no ser útil en el cas d’un nombre elevat de seqüencies operatives o de tasques complexes.

Referències

Kirwan, B. (2001).  A guide to task analysis. London [u.a]: Taylor & Francis.

Norman, D. A. (2013). The design of everyday things. Nova York: Basic Books.