Abans de començar

L’arquitectura de la informació (AI) es defineix al principi de la fase de generació. Per tant, fa de lligam entre la definició del projecte i el procés de disseny, de manera que té un paper fonamental en l’articulació de la definició estratègica del projecte i la seva formalització.

Conceptes fonamentals

Arquitectura de la informació

L’Arquitectura de la informació (AI) és la disciplina dedicada a l’anàlisi, organització i etiquetatge de la informació.

Segons l’Information Architecture Institute, l’objectiu de l’arquitectura de la informació consisteix en ajudar les persones a entendre on se situen i què tenen al seu voltant, i a trobar el que cerquen, tant en el món físic com en el virtual.

Estructures d’informació

Per a ordenar els continguts, es poden seguir diferents tipus d’esquemes:

  • Exactes –ordre alfabètic, ordre cronològic, lloc–.
  • Ambigus –temes, tasques, públics–, metafòrics i híbrids.

Un cop escollit l’esquema, s’ha de detallar l’estructura de l’organització, que inclou l’estructura jeràrquica, l’esquema taxonòmic, el model per a la base de dades i l’hipertext.

Estratègia de continguts

L’estratègia de continguts dirigeix la creació, publicació i gestió dels continguts perquè siguin útils i usables. Defineix quins seran els continguts i la seva estructura, com i qui farà el manteniment d’aquests continguts, i quines pautes cal seguir per a garantir un estil consistent.

Etiquetatge

L’etiquetatge defineix tant el to comunicatiu general del producte com l’organització i els vincles entre les unitats de contingut (les etiquetes permeten agrupar unitats de contingut similars o relacionades).

Històricament l’etiquetatge ha estat en mans d’experts, que classifiquen la informació a partir d’un vocabulari controlat. El web ha modificat aquest panorama, de manera que actualment gran part dels continguts s’etiqueten lliurement per part dels usuaris, fet que s’anomena folksonomia.

Navegació

L’estructura de navegació és la brúixola que permet l’usuari a orientar-se pels continguts, sabent exactament on es troba i on pot anar, sense caure a un camí sense sortida.

L’objectiu dels sistemes de navegació és ubicar l’usuari, indicar-li quins continguts hi ha relacionats amb la tasca en curs, i facilitar-li l’accés a altres unitats d’informació. L’arquitecte ha de determinar on se situen les opcions de navegació i com donen accés als continguts.

L’usuari construeix un mapa mental per a saber on es troba, de quins camins disposa, i quins són els punts en què té la informació que necessita. L’arquitecte contribueix a fer que el mapa mental sigui el més clar possible proporcionant claredat als elements següents: identificació clara del punt en què l’usuari es troba, visualització de rutes recorregudes i rutes disponibles, articulació del conjunt de possibilitats d’interacció i selecció de cerca o navegació segons les preferències de l’usuari.

Cerca

Els sistemes de cerca permeten trobar informació de manera directa, i són especialment importants quan l’estructura de continguts és complexa. El disseny d’una eina de cerca àgil i eficient i d’una comunicació de resultats clara i directa és crític per a evitar la frustració de l’usuari.

Molts usuaris utilitzen la cerca com a alternativa a la navegació per a trobar informació.

Preparació

En un projecte, podem partir de dues situacions diferents, que dictaran el procés de definició de l’AI:

  1. El projecte parteix de zero. En aquest cas, cal tenir clars quins són els objectius del projecte i la seva definició estratègica. També s’ha d’investigar quins requeriments hi ha a nivell de contingut: Hi ha continguts que són definits pel client? Hi ha qüestions legals que haguem de tenir en compte? Quines altres condicions hem de tenir en compte?
  2. El projecte consisteix en un redisseny. En aquest cas, es parteix d’uns continguts preexistents. Cal analitzar si aquests es corresponen amb els objectius nous i la definició estratègica del projecte.

En els dos casos, cal començar preparant un inventari exhaustiu dels continguts. En un redisseny, aquest inventari permetrà comprovar que durant el procés no ometem accidentalment cap contingut clau.

Per a preparar l’inventari és molt útil treballar amb una taula que contingui els camps següents (s’inclouen alguns continguts d’exemple):

Nivell 0 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell… URL actual Comentaris
Inici http://www.receptes.com
Receptes http://www.receptes.com/receptes
Primers plats http://www.receptes.com/receptes/

primersplats

 

Desenvolupament / execució

Una vegada establertes les premisses inicials, es pot començar el procés de definició de l’arquitectura de la informació. Els passos són els següents:

1. Agrupació i etiquetatge dels continguts

El primer pas consisteix en organitzar els continguts que s’han inventariat en la fase preliminar. Recordem que, depenent de la naturalesa del projecte, es pot tractar de:

  • Un projecte totalment nou. En aquest cas, els continguts dependran dels objectius i de la definició estratègica que haguem obtingut en la fase de definició del projecte.
  • Un redisseny. En aquest cas, partirem de l’inventari dels continguts preexistents i el contrastarem amb la definició del projecte per a fer les modificacions que calgui.

Una vegada tenim la llista de continguts del projecte l’hem d’organitzar, establint agrupacions i prioritats.

Aquesta agrupació ha de respondre els objectius del projecte, però també és molt important fer participar els usuaris perquè l’arquitectura final resulti el més intuïtiva possible per als que la utilitzaran. Amb aquest objectiu és molt recomanable treballar amb la tècnica de card-sorting.

2. Definició de l’estructura de continguts

Una vegada hem determinat quins seran els continguts i com els agruparem, hem de definir en detall la seva estructura, orientant-la a proporcionar una navegació flexible, intuïtiva i àgil. En aquesta etapa cal definir 3 qüestions:

  • Quines opcions apareixeran en els elements principals de navegació i en quin ordre (fonamentalment menú principal, opcions addicionals a la capçalera i opcions al peu de pàgina).
  • Com estaran organitzats jeràrquicament els continguts (quins seran els principals, quins s’inclouran dins d’aquests, quants nivells de profunditat tindrà l’estructura).
  • Com s’etiquetaran les diferents opcions, és a dir, quina terminologia utilitzarem per a identificar els continguts. Aquest etiquetatge ha de ser coherent amb el to expressiu del projecte.

Per a representar l’estructura de continguts, s’utilitza un diagrama anomenat arbre de continguts o sitemap. Sobre el sitemap es realitzen vàries iteracions amb l’objectiu de depurar al màxim l’estructura perquè resulti el més intuïtiva possible.

3. Avaluació de l’arquitectura

Una vegada definit el sitemap, és molt recomanable avaluar-lo amb usuaris. La tècnica de tree-testing és molt adient per a fer-ho.

Els resultats de l’avaluació conduiran a iteracions sobre l’estructura per a anar-la optimitzant progressivament.

El procés d’avaluació/iteració es pot realitzar vàries vegades si cal, per a optimitzar al màxim els resultats finals.

Anàlisi / Resultats

L’estructura de l’arquitectura de la informació d’un projecte es representa mitjançant el diagrama anomenat arbre de continguts o sitemap.

Per a preparar el sitemap cal tenir en compte, entre d’altres, dues qüestions fonamentals:

  • El sitemap no hauria de ser massa profund. Quants més nivells de contingut hi ha, més dificultats tindrà l’usuari per a trobar el contingut que cerca.
  • El sitemap no hauria de ser excessivament ample. Quantes més opcions té disponibles a la vegada l’usuari, més difícil serà per aquest prendre una decisió. Els diferents menús i submenús no haurien de contenir més de 7 o 9 opcions cadascun.

Referències

«Complete Beginner’s Guide to Information Architecture Comments». UX Booth. [Data de visita: 23 de juny de 2017]. http://www.uxbooth.com/articles/complete-beginners-guide-to-information-architecture/.

KLYN, D. «Explaining information architecture». [Data de visita: 23 de juny de 2017]. https://vimeo.com/8866160.

GARRETA, M; MOR, E. (2011). «Módulo 3. Diseño centrado en el usuario». A: C. Casado; M. Garreta (et al.). Interacción persona-ordenador. FUOC. http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00158925/html5/modul_3.html

«IA Institute Resource Library». IA Institute. [Data de visita: 23 de juny de 2017]. https://docs.google.com/spreadsheets/d/1fxLmmCsy2PmfPCWOtHbdlnut2gaopcy_S8b0_Z7Wkd8/edit?usp=sharing

MONJO, T. (2011). Diseño de interacción. FUOC.

MORVILLE, P.; ROSENFELD, L. (2010) . Arquitectura de la informació per al World Wide Web. Barcelona: UOC.

«We Make Information Clearer». IA Institute. [Data de visita: 23 de juny de 2017]. http://www.iainstitute.org/.